El laboratori de Bioarqueologia compta amb les instal·lacions i infraestructures necessàries per a l’estudi de material bioarqueològic (fauna, llavors, carbons, etc.). Disposa d’una zona bruta on rentar i flotar el material, i d’una zona neta on dur a terme la seva classificació i anàlisi. Les instal·lacions del laboratori de bioarqueologia s’utilitzen per a la docència i la recerca a nivell nacional i internacional.
El laboratori també disposa de col·leccions de referència d’ossos d’animals i de llavors per a l’estudi del material arqueològic. A més compta amb atles de referència i equipament de microscòpia òptica i escàners.
La plataforma de microscòpia posa a
disposició dels equips de recerca de l’ICAC un conjunt d’instruments per a
l’observació i captura d’imatges per a l’anàlisi detallada d’artefactes
arqueològics (materials lítics, biològics, sediments, etc.).
El Laboratori d’Arqueologia Computacional és una plataforma creada per donar suport a investigadors interessats en el desenvolupament d’aplicacions computacionals per a l’estudi del passat. Actualment al laboratori es treballa en aplicacions geoespacials (teldetecció i SIG), geoestadística, reconstrucció 3D i modelització, anàlisi de xarxes, simulació i aplicacions d’intel·ligència artificial (machine learning, deep learning).
El laboratori associat a la unitat d’Arqueobotànica inclou l’equipament i el material necessari per al processament i muntatge de mostres de pol·len i fitòlits. La unitat disposa, a més, d’una càmera frigorífica per a la conservació dels testimonis sedimentaris i una zona bruta on realitzar el rentat i la flotació de mostres de petit volum per a la recuperació de materials vegetals carbonitzats.
El laboratori d’Arqueobotànica acull també les col·leccions de referència de pol.len, fusta i carbó, així com els materials necessaris per a la seva preparació (micròtom, estufa, forn, etc.). A més, comptem amb equipament de microscòpia òptica, atles de referència per a l’estudi de pol·len i carbons i accés al software Tilia, específic per al processament de dades paleobotàniques.
Aquesta instal·lació s’ha creat per preparar les seccions primes de roques i sediments necessaris per dur a terme la recerca arqueològica de l’Institut.
El laboratori de 85 m2 disposa de màquines i equipaments específics per a
la preparació completa de plaques primes per a estudis petrològics, i
plaques de gran format per a estudis de micromorfologia i sòls. També
està equipat amb microscopis petrogràfics.
El Servei de Creixement Vegetal facilita el cultiu i el creixement de plantes, així com de cèl·lules i teixits vegetals. Amb aquesta finalitat, el CRAG està equipat amb hivernacles confinats, cambres per al cultiu de plantes en terra i in vitro, i armaris de flux laminar per treballar en condicions estèrils.
Els hivernacles, que ocupen més de 510 m2 a la planta superior de l’edifici del CRAG, funcionen actualment al Nivell de Bioseguretat I, permetent el cultiu d’organismes modificats genèticament. Cadascuna de les cabines té un control independent i programable de clima i reg. Els hivernacles CRAG estan dissenyats per funcionar en cicle continu i a escala experimental.
La instal·lació de creixement de plantes també té un gran nombre de cambres d’entrada i cambres d’abast. Aquestes cambres permeten fer créixer plantes en condicions molt precises i uniformes, o amb requisits molt específics de font de llum o temperatura.
A més, el Servei de Creixement Vegetal disposa d’un hivernacle de vidre fora del lloc dissenyat per conrear poblacions més grans i plantes més grans, i que també opera un nivell de Bioseguretat I.
Els investigadors externs interessats a utilitzar les nostres instal·lacions de creixement de plantes s’han de posar en contacte directament amb la responsable del servei.
La Instal·lació de Microscòpia i Imatge consta d’un laboratori totalment equipat amb instrumentació avançada per a microscòpia òptica i microanàlisi, i un laboratori per treballar amb fotodocumentació, fotografia i diferents tècniques relacionades amb la detecció de la llum.
El servei de Microscòpia cobreix processos complets, des de la preparació i seccionament de mostres fins a l’observació, així com l’aplicació d’immunotècniques i tècniques d’hibridació in situ. El Servei també disposa d’una plataforma de microdissecció làser que permet la recuperació de cèl·lules o grups cel·lulars, seleccionats sota control microscòpic de teixits complexos, per a l’anàlisi molecular específica d’aquestes cèl·lules.
El Centre de Microscòpia i Imatge ofereix assessorament sobre disseny experimental i aplicacions i suport per a l’anàlisi de dades d’imatge a clients interns i externs. També s’ofereix formació per a l’ús de l’equipament de la instal·lació als usuaris del CRAG.
La Unitat de Bioestadística i Gestió de Dades (UBIOES-GD) va començar el seu camí al 1994 amb l’objectiu de donar suport en l’àmbit de les dades als grups de recerca de l’Hospital Clínic de Barcelona i als seus col·laboradors.
Actualment la missió de la UBIOES-GD és oferir assessorament, serveis i formació a les necessitats que puguin tenir els projectes de les àrees de recerca biomèdica, clínica o mediambiental des de la vessant de la gestió de dades i de l’anàlisi estadística.
Aquest suport engloba tot el cicle de vida de les dades. Això inclou la creació, gestió, anàlisi, preservació i compartició de les dades, amb l’objectiu de transformar la informació recollida en coneixement.
Per fer front a totes aquestes necessitats, la UBIOES-GD està formada per tècnics gestors de dades i per tècnics analistes de dades que permeten a la Unitat donar el següent conjunt de serveis:
El Centre de documentació i biblioteca de l’ICAC compta amb un fons
de prop de 120.000 ítems dividits en tres àrees: bibliogràfica (21%),
documentació arqueològica iconogràfica (50%) i documentació arqueològica
textual (28%).
Una de les seves singularitats és la custòdia de
quatre col·leccions úniques al món: llegat del Dr. Pere de Palol (†),
arxiu personal del Dr. Jordi López Vilar, biblioteca del Dr. Antonio
Peña Jurado (†) i biblioteca i llegat fotogràfic del Dr. Gustav A. Gamer
(†).
